El lloc de Claret apareix documentat a partir de 1031 i sembla ser que el lloc era un alou d'un germà del castlà de Castelltallat; un tal Maier, germà d'Eremir de Castelltallat, però podria ser que només tingués un alou a Claret.

En la resta del període fins a final del segle XIII no hi ha cap més dada que deixi constància de l'existència del lloc ni del seu domini.

El segle XIV el lloc de Claret es presenta vinculat al comte de Cardona, al qual es troba unit des del 1375, quan Pere III creà el comtat cardoní, i, en canvi, al vescomtat constituït el 1314 no hi constava, potser per considerar-lo inclòs en el de Castelltallat.

A partir d'aquest moment el lloc de Claret depengué dels comtes de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurísdiccionals.

És un nucli d'edificacions molt curiós i interessant, ja que s'hi pot observar l'estructura característica dels pocs agrupaments rurals de cases de la zona, d'hàbitat essencialment dispers. El seu origen medieval es fa ben palès. Les cases conformen un arreplec de disposició essencialment defensiva.

El castell apareix documentat des del segle X i actualment, sols se'n distingeixen alguns murs.

Església de Sant Pere de Claret de Cavallers.- Edifici religiós. Situada sota el turó del castell ( avui enrunat). Segles XIII i XVIII. Presenta una nau rectangular sense absis, amb campanar d’espadanya doble per a dues campanes. Sota d’ell i en el centre de la façana hi ha una petita finestra per on penetra la llum.

L’accés és lateral. Està adossada a un grup de cases per l’edifici annexa que fa de sagristia.

Està feta amb bonics carreus molt regulars.
Actualment el seu accés és una mica complicat.

Pertanyia als cavallers de l’Ordre de Sant Jou de Jerusalem.

Carrer de Claret de Cavallers.- Segle XVII. Antic carrer d’aquest poblat. Ocupa una estreta franja entre dues fileres de cases. Es petitó i amb un desnivell d’entrada, no té sortida, i al final -a mà dreta- hi ha una espècie de porxo petitó. Totes les cases conserven el seu número a la porta –fet que denota haver estat un lloc bastant poblat-.

Les façanes són molt interessants perquè conserven molts elements arquitectònics –arcs, finestres- ara en desús, facilitant-nos una visió original del carrer. Les cases de l’esquerra estan en pitjor estat que les de la dreta.