Salo està situat a l’extrem nord-est del municipi, a 620 m. d’altura, solcat per les rieres de Vallmanya i Matamargó, que formen la riera de Salo. Limita al Nord amb Cardona, a l’Oest amb la província de Lleida, al Sud amb Castelltallat i a l’Est amb Coaner.

La població censada a 1 de gener de 2010, és de 110 habitants, distribuïts entre el poble rural de Salo, 24 habitants, 28 a la zona del Raval de Mejà i la resta dels disseminats amb 58 habitants.

El poble rural de Salo, format per un únic carrer, amb l’església, el cementiri i el Casal Social, està format per cases rurals, de primera i segona residència, no vinculades a l’activitat agrícola-ramadera.

A la zona del Raval de Mejà i en els disseminats, predomina la tradicional masia, vinculada a l’activitat agrícola-ramadera. 

La parròquia sorgí a l’ombra del castell de Salau documentat des del 966. Aquest document, prové de l’arxiu de la col•legiata de Sant Vicenç de Cardona i és una còpia de l’escriptura que el comte de Cerdanya atorgà a favor de l’antic monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.

El castell de Salo tenia al seu càrrec la defensa i vigilància de la Vall de la riera de Salo, abans riu Duarri, juntament amb el castell de Mejà, amb el qual formava un conjunt unitari. Va pertànyer primer als comtes de la Cerdanya i després als de Barcelona. En el segle XIV el castell de Salo apareix com a domini de la casa de Cardona.

No es disposa d’informació escrita sobre la història de l’Església, però el seu origen sembla que es remunta als llunyans inicis de la parròquia o del castell, any 966. Fou restaurada a l’any 1818.

Després de la guerra civil del 36 fou interiorment reformada i posada al dia.