El terme de Castelltallat ocupa 4.000 Ha. de la serra del mateix nom. Està situat a la part oest del municipi, Castelltallat limita al Nord amb Vallmanya de Pinós (Lleida) i Salo, a l’Est amb Coaner i Sant Mateu, al Sud amb Fonollosa i Aguilar de Segarra i a l’Oest amb Prades de La Molsosa (Lleida).

La seva població està disseminada en cases de pagès aïllades entre feixes de conreu i bosc. Gairebé totes les cases de Castelltallat pertanyen a la parròquia de Sant Miquel, però als extrems sud i oest n’hi ha de les parròquies de Fonollosa i d’Aguilar de Segarra.

Una massa forestal contínua de 15 Km., donava a Castelltallat un prestigi pel seu patrimoni natural, però els incendis de 1994 i de 1998 van reduir bruscament la seva superfície arbrada , contribuint a un canvi radical del seu paisatge. Deu anys després de l’últim gran incendi, els rebrots d’alzines i roures superen els cinc metres i a l’obaga hi ha un planter espès de pinassa autòctona. La vida continua.

L’any 2010, Castelltallat té una quinzena de cases permanentment habitades, amb una població censada de 64 habitants. La gran majoria viu en masies austeres, anteriors al 1500. Totes tenen la façana principal encarada al Sud, amb baluard, estables, celler, pastador, rebost i una sala presidida per una capelleta amb la Mare de Déu del Carme o del Roser. Tot plegat, un record de l’esplendor de la pagesia dels segles XVIII i XIX.

L’alçada màxima de Castelltallat és al Tossal de cal Pons, amb gairebé mil metres. L’església, les ruïnes del castell de Montedono i l’Observatori Astronòmic s’agrupen al cap d’un turó de 887 metres d’altitud, on s’hi centra l’activitat social de Castelltallat, juntament amb la Casa Nova, inaugurada el 1921 i el Local social, inaugurat el 2009.

Les primeres dades documentades de Castelltallat, al segle X, anomenen el castell de Montdó o Castell rodó (Montedono i Castrodono, en llatí). Així, l’any 937, el comte Borrell donava a Santa Cecília de Montserrat unes terres situades al castell de Montedono. El 996, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda atorgaven al mateix monestir diverses possessions del Castrodon anomenat Castrotallado. A partir del segle XII queda definitivament establert el topònim Castelltallat.

Durant set-cents anys, entre els començaments de l’any 1000 i el 1714, el poble de Castelltallat pertany al Ducat de Cardona i els seus habitants paguen delme eclesiàstic a Santa Cecília de Montserrat. Com a mostra de la relació de Castelltallat amb la cort de Cardona i, alhora, per fer-nos una idea de la contribució dels pagesos del terme amb la guerra de Successió, hi ha un document enviat al Batlle de Castelltallat, el juny del 1710, manant el recompte i la immobilització de cavalcadures de bast i de sella amb la finalitat de donar suport a les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria. El mes de febrer de 1714, un grup de voluntaris surt de Castelltallat cap a lluitar contra l’exèrcit de Felip V.

Quant a dades sobre la població, entre 1588 i 1630, la documentació de la parròquia de Sant Miquel anomena 36 cases, 7 de Claret dels Cavallers. L’evolució és recessiva a partir dels anys 30 del segle XX. Entre 1899 i 1920 hi havia famílies a 59 cases, 6 d’elles a Claret dels Cavallers. El 1936 a Castelltallat hi havia censats un total de 244 habitants, el 1994 n’hi havia 82 i actualment n’hi ha 64.

L’any 1840, quan el terme queda agregat al municipi de Sant Mateu de Bages, el primer ajuntament se situa a la casa de Montaner de Castelltallat i la secretaria a la casa de Les Selves, també a Castelltallat. En aquella data hi havia una cinquantena de cases habitades depenents de la parròquia de Sant Miquel i sis de la de Sant Pere de Claret de Cavallers.

Claret de Cavallers. Nucli medieval arrecerat al Nord Est del terme, sobre la riera que baixa d’Utgés i que continua cap a Coaner.

El castell o conjunt fortificat, era vinculat al castell de Castelltallat i no tenia un terme definiti, sinó el de l'església de sant Pere de Claret, però el fet d'estar en un lloc excèntric li donà certa autonomia defensiva que no se sap si es reduí a una fortificació del nucli de població, o bé si existí un castell.

El poble està emmurallat per les mateixes cases que el defensen i poden trobar-se alguns escuts nobiliaris signe del seu passat senyorívol.

Llocs d'interès:

Darrera actualització: 20.02.2017 | 13:21

Imatges

Castelltallat Observatori
Darrera actualització: 20.02.2017 | 13:21