Església de Sant Miquel de Castelltallat

Aquesta església, feta als peus del castell de Castelltallat, dit antigament Montedono, es troba documentada des de l'any 1031. Abans de 1154 ja es troba com a parròquia, funció que farà fins a l'actualitat, sempre sota l'advocació de Sant Miquel.

En els seus inicis l'església devia ser romànica i ha sofert diverses modificacions a través del temps. A l'any 1581 s'hi afegeix la capella del Roser, encarregada a un mestre d'obres occità anomenat Frances castell.

El 1677 l'església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist a continuació de l'anterior i construïda pels mestres d'obres Francesc Artigues i joan Bonet, també occitants.

Al segle XVIII s'hi tornen a fer reformes. Al segle XIX es completen les obres i queda tal com es pot veure actualment.

Durant l'any 2002 ll'església va ser restaurada i pindar.

Presenta una nau central i una lateral esquerra. L’exterior està com emmurallat i voltada tota ella d’un petit jardí i cementiri. Està alçada i s’hi accedeix per una escalinata.

La nau està diferenciada del presbiteri (alçat). A la mateixa alçada i dintre la nau lateral hi ha una sagristia.

Conserva retaules barrocs i neoclàssics i algunes peces d’orfebreria.

Retaule de Sant Miquel Arcàngel. Es tracta d'un retaule de gran valor, restaurat pels Serveis de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat a l'any 2002. Està ubicat a l'altar major, i està molt ben conservat. És d'estil barroc i data del 1613. Està format per cinc carrers amb un pedestal d'imitació d'obra, predel·la i tres pisos. El tercer s'adapta a l'arc del presbiteri. L'arquitectura dels retaules és formada per columnes que suporten arquitraus i frontons. Aquestes columnes que en el terç interior són decorades amb daps d'angelots, també delimiten els carrers.Només es coneix el nom del fuster que el va fer, Hilari Orta de Manresa.

Retaule del Roser. Integra elements dels segles XVII i XIX. Les taules que representen els misteris, situades a dalt i a baix són del xegle XVII i d'estil barroc. La resta és de començaemnts del XIX (1805-1817) i va ser encarregada al taller d'ent Tomàs Padró de Manresa.

Retaule del Sant Crist. És d'estil barroc i està data del 1703. Se'n desconeix l'autoria. N'hem de destacar les columnes salomòniques dels costats, exhibides a Barcelona amb motiu de l'exposició universal del 1929, i la imatge de Déu Pare a la part superior. Per la guerra civil es va malmetre la base que ara és d'obra.

Creu processal. Peça d’orfebreria barroca, custodiada dintre l’església i sols visible tres cops l’any ( Nadal, Pasqua, Festa Major ).

Creu processional d’argent datada al segle XVIII. Està col•locada sobre una barra que la fa portadora. Les seves dimensions son reduïdes, aproximadament uns 50 o 60 cms. Està bastant treballada, amb els extrems dels braços lobulats i la figura de Crist crucificat.