Església de Sant Mateu

L'Esglèsia de Sant Mateu apareix documentada des de l'any 1078, quan Adalès, de la família vescomtal de Cardona, féu una deixa a Sant Mateu, que en aquells temps era una propietat vescomtal. Tenia funcions parroquials, que ha mantingut fins ara. L'edifici antic va patir diverses reformes. Al Segle XIX va ser enderrocat per estar molt malmès, i fou substituït totalment per un de nou que va ser inaugurat el 17 de setembre de 1831, conservant-se només el campanar antic. L'esglèsia fou profanada el 1936, i tot l'interior va quedar destruït, excepte un sarcòfag gòtic del segle XIV, del rector Guillem Despuig, mort el 1392. S'hi conserva també una cornisa gòtica amb una inscripció.

Edifici de planta regular rectangular, sense creuer, adosada a una casa en la part posterior.Presenta una nau central amb altres laterals.La façana és molt simple; un portal alçat (s’hi accedix per una petita escalinata), un ócul a sobre i coronada per una inscripció gòtica.

La coberta és a dues aigues. Just sobre l’altar hi ha un cos sobresutint que resalta aquesta part en l’exterior. A la façana de ponent, damunt la porta principal, hi ha un baix relleu decoratiu, d’època gòtica amb inscripció.

El campanar prerromànic de tres pisos, data del segle X, i va ser reformat a l'any 2000. Es d'estil corinti califal. És un dels pocs exemples de campanar de torre congeguts a Catalunya en època pre-romànica. La construcció està formada per una torre quadrada, amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares.

És un prisma de 2,97 m de costat per 15,80 m d'alt, les parets internes del qual s'aprimen per mitjà d'un grau als 5,10 m de terra. És una construcció irregular de pedres escairades a cop de martell, en filades d'alçada desigual, units amb morter de calç, sorra i pinyolenc.

Els capitells, que eren col·locats en les finestres geminades, sobre la columna de divisió, es conserven actualment en el Museu Comarcal de Manresa.
 

Darrera actualització: 14.02.2017 | 13:18